La veïna del quart primera

És tal la pena que sento, que el dolor esdevé físic. Cada any passa el mateix, les festes de nadal són una tortura. Aquest matí un ximplet que parlava per la tele deia que, les famílies que eren normals vivien el nadal amb normalitat, que només les desestructurades patien quan arribaven aquestes dates.
La gent xerra i no sap el mal que pot arribar a fer. Una família desestructurada és una altra cosa.
Jo ja començo a patir quan passen les festes d'agost. Cada any em dic el mateix, no pot ser que encara aguanti, l'any que ve no hi serà, però ara som l'any que ve i encara hi és.
El dia que ell no hi serà, tot esdevindrà diferent. Només és al món per a fer patir. Quan marxi ningú el trobarà a faltar.
Un any i un altre, com cada any esperant...