La veïna del quart primera

Es va posar de part a les set de la tarda. Ell no hi era, era al cinema, el van anar a buscar i va acudir de seguida. La comadrona va dir que anava per llarg. Era una senyora rosa amb pinta d'alemanya a qui li tremolaven les mans a força, pot ser, de tantes vides que havia ajudat a arribar el món.
I es va fer esperar, va passar tota la nit i tot el dia de demà i la criatura es negava a sortir, semblava talment que retardava la seva vinguda pensant com li costaria habituar-se a la vida tan poc preparada com hi estava.
El part no tenia fi, i les germanes anaven i venien intentant ajudar, la mare no, la mare ja era molt gran i li convenia quedar-se sentada.
Dos dies va durar aquell infern, dos dies de dolor interminable, fins que amb una empemta sense ànim va acabar sortint la criatura deixant-la a ella exhausta, ense esma de moure cap part del seu cos i amb un ensopiment que li va provacar una forta febrada de la que pensaven, tots plegats, que no podria sobreposar-se.
Va ser un mal part i d'un mal part en surt un malparit o una malparida, així ho deien els àntics i per alguna cosa ho deien, n'entien de mals parts i sempre les consequencies eren aquestes en sortia una persona que venia al món a fer patir.D'un mal part hom recordava per tota la vida, pel dolor patit i pel que quedava per patir. D'això ara en fa 56 anys.

La Tafanera | Remoume | del.icio.us